El caganero justiciero

Trist paper el de l’independentisme polític. Quantes sigles més necessitem per anar pel món? Realment en calia una més? ERC, CUP, CDC, UDC, IC, Catalunya Lliure, PSAN… La darrera jugada del Sr.Carretero certament no ajudarà políticament a l’independentisme. A nivell electoral ben segur que no. Pel que fa a l’independentisme com a moviment social i polític, en el seu sentit més extens i integrador, molt em temo que tampoc. Per què ho penso? Doncs perquè el Sr.Carretero és un home d’idees simples, senzilles, unidireccionals. mentre que la política és l’art de fer tot el contrari: construir lideratges, establir consensos, unir voluntats diferenciades.

Realment algú es pensa que el Sr.Carretero pot ser el nou líder de l’independentisme polític? Del seu pas per la Conselleria de Governació n’he sentit de tot menys paraules maques. La seva rigidesa, la seva poca habilitat relacional li va costar cara. Ara el sento dir que novament serà rígid en la defensa de l’independentisme. Malament anem. Una de les darreres belleses que he sentit dir d’ell fou en un sopar debat quan un company, independentista dubtós i conservador, li va espetar que molt bé el Nord, que ja el coneixíem. Ara bé, quines serien les seves tres prioritats en el Parlament cas que hi arribés? Després d’uns segons de pensar-s’ho, el Sr.Carretero va improvisar dos comentaris: un d’ells la necessitat de recuperar la cultura de l’esforç. No recordo l’altre. Li va faltar temps o ganes per arribar a la tercera. Probablement no l’havia pensada fins el moment que li van fer la pregunta.

És aquest el líder independentista que necessitàvem? Ben segur que no. Farà cap bé al nacionalisme aquesta nova candidatura? Ben segur que tampoc. Més divisió del vot. Més esperances troncades i esforços llençats a l’aigüera. Encara recordo els 5.000 vots de Catalunya Lliure a les Eleccions de 1992. Van servir per alguna cosa? No. Per donar una mica d’aire, no gaire, a en Josep Guia, un senyor radical i ben intencionat que, en comparació al Sr.Carretero encara sabia xerrar en públic. El deure polític del Sr.Carretero, en tant que conseqüent independentista, era el de jugar-se les garrofes dins d’ERC i fer-los abjurar d’aquest pacte amb la vergonya montillista. S’ha estimat més canviar aquest 20% de suport intern dins d’ERC per  l`aventura d`un nou partit politic. Hi perdrà ell. Hi perdrem tots.

desdesants.wordpress
4 de Octubre 2009

Política ERC, Independentisme