El caganero justiciero

Marta Pujol Ferrusola va admetre ahir, davant la comissió d’investigació sobre frau fiscal i corrupció al Parlament, que va anar rebent diners en un compte a Andorra procedents del llegat del seu avi en funció de la “disponibilitat després de les inversions que feia” el seu germà gran Jordi, el gestor global de la deixa. Els cobraments es van fer a partir del 1992, i en total cadascun dels set germans i la mare, Marta Ferrusola, van acabar rebent uns 62 milions de pessetes (373.000 euros), tot i que la filla gran de l’expresident no va saber dir a quant pujava la suma rebuda inicialment, ja que mai ha tingut documentació del compte per escrit.
Això sí, cada any anava a Andorra a fer-ne un seguiment, i n’havia retirat quantitats puntuals per a despeses personals.
Pujol va explicar que n’havia fet una gestió “conservadora”,que mai hi havia afegit diners, i que, si s’havia modificat el saldo, en dòlars, era per les oscil·lacions del canvi i les inversions que havia fet el banc, pel qual s’havia deixat aconsellar. Read more…

El Tribunal Suprem investigarà la possible implicació en el presumpte frau dels ERO d’Andalusia dels expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán –diputat i senador estatals, respectivament– i de tres aforats més: els diputats del Congrés José Antonio Viera i Gaspar Zarrías i la senadora Mar Moreno, tots ells antics consellers socialistes de la Junta d’Andalusia.

El Suprem va acceptar fer-se càrrec de la part del sumari dels ERO que afecta els aforats a petició del fiscal i després que la jutgessa que instrueix el cas, Mercedes Alaya, remetés un escrit a l’alt tribunal. Els jutges del Suprem verificaran si en l’escrit de la jutgessa Alaya s’exposen fets que puguin ser delictius i l’existència de proves que puguin incriminar els aforats. Segons el document lliurat per Alaya, hi ha indicis que des de la Junta d’Andalusia i, més concretament, des de la Conselleria d’Ocupació, es va organitzar un sistema fraudulent per pagar subvencions a treballadors i ajudes a empreses des de l’any 2000 fins al 2012. En total –segons l’escrit–, es van destinar uns 855 milions d’euros per fer efectius els pagaments sense sotmetre’s al procediment i control propis de les subvencions. Read more…

En plena pluja de crítiques de l’oposició per l’acord de la fiscalia i la defensa en el cas Pallerols, Unió va treure el paraigua. Els socialcristians neguen que el partit s’hagi “finançat de manera irregular” tot i que admeten que es va “beneficiar” dels “efectes” de la xarxa sense que la direcció en tingués coneixement. I, segons Unió, si no hi ha finançament irregular no s’han de buscar noves responsabilitats. És amb aquest missatge que la portaveu de la formació, Marta Llorens, va deixar clar que Josep Antoni Duran i Lleida no dimitirà després que l’empresari Fidel Pallerols i exalts càrrecs d’Unió i del Departament de Treball, i el mateix partit hagin reconegut la malversació de 388.484 euros de fons europeus destinats a cursos de formació. Duran no va fer cap compareixença pública i, a la tarda, va emprendre un viatge de partit a Xile.

El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en un míting de CiU a Salt Foto: JORDI RIBOT.

Davant de la multiplicació de demandes d’explicacions i de dimissió de Duran per part de l’oposició, Unió va delegar l’esperada compareixença pública en la seva portaveu. Llorens, llegint un comunicat, va recordar que la formació “no ha estat directament imputada” en el cas i n’és responsable “civil a títol lucratiu”. És a dir, que va actuar “de bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits” se’n va beneficiar. És per aquesta raó, i no perquè hagi admès que es va finançar de manera irregular, que Unió va consignar al jutjat 300.000 euros a nom seu i al dels quatre condemnats. Read more…