El caganero justiciero

En plena pluja de crítiques de l’oposició per l’acord de la fiscalia i la defensa en el cas Pallerols, Unió va treure el paraigua. Els socialcristians neguen que el partit s’hagi “finançat de manera irregular” tot i que admeten que es va “beneficiar” dels “efectes” de la xarxa sense que la direcció en tingués coneixement. I, segons Unió, si no hi ha finançament irregular no s’han de buscar noves responsabilitats. És amb aquest missatge que la portaveu de la formació, Marta Llorens, va deixar clar que Josep Antoni Duran i Lleida no dimitirà després que l’empresari Fidel Pallerols i exalts càrrecs d’Unió i del Departament de Treball, i el mateix partit hagin reconegut la malversació de 388.484 euros de fons europeus destinats a cursos de formació. Duran no va fer cap compareixença pública i, a la tarda, va emprendre un viatge de partit a Xile.

El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en un míting de CiU a Salt Foto: JORDI RIBOT.

Davant de la multiplicació de demandes d’explicacions i de dimissió de Duran per part de l’oposició, Unió va delegar l’esperada compareixença pública en la seva portaveu. Llorens, llegint un comunicat, va recordar que la formació “no ha estat directament imputada” en el cas i n’és responsable “civil a títol lucratiu”. És a dir, que va actuar “de bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits” se’n va beneficiar. És per aquesta raó, i no perquè hagi admès que es va finançar de manera irregular, que Unió va consignar al jutjat 300.000 euros a nom seu i al dels quatre condemnats.

Llorens va descartar, així, que al partit es busquin responsabilitats, sobretot perquè ja es va expulsar l’aleshores secretari d’organització, va dimitir el president del consell nacional i altres militants implicats es van donar de baixa. El novembre del 2000, el líder d’Unió va declarar a la SER que “dimitiria” si ell “fos el responsable” d’un finançament irregular. “Per què no?”, va rematar. Unió es blinda ara entenent que no n’hi va haver. Malgrat tot, el partit de Duran va “demanar disculpes” en nom “dels que van intervenir” en el cas, encara que ja no siguin al partit.

El seu soci de federació, CDC, va evitar pronunciar-se ahir sobre el cas. L’oposició, en canvi, va respondre de manera rotunda al pacte que ha evitat que Duran hagués d’anar a declarar com a testimoni en el procés. ERC va demanar al líder d’Unió que sigui “coherent” amb les declaracions radiofòniques de fa més de dotze anys i va demanar que s’assumissin “responsabilitats polítiques”. Als republicans els preocupa, també, com s’ha tancat el cas. L’estrenat líder de l’oposició, Oriol Junqueras, va sentenciar a través de Twitter que “en casos de malversació de fons públics, en lloc d’acords amb la fiscalia, hi hauria d’haver sentències judicials”.

El PSC va rebre la notícia amb prudència. Inicialment va evitar reclamar la dimissió de Duran. Però després de la compareixença de Llorens, que va qualificar de “presa de pèl” i d’“indecència”, es va afegir a l’allau de peticions de destitució del líder socialcristià. El PP es va agafar a les paraules radiofòniques de Duran per dir que Duran es va “comprometre” a plegar si hi havia finançament irregular. Els populars també van censurar la sentència de conformitat perquè transmet una sensació d’“impunitat” a la ciutadania en un moment de desafecció creixent pels casos de corrupció. Abans de l’acord, el portaveu del PP, exmilitant d’Unió i antic delegat de Treball a Girona, Enric Millo, havia estat citat com a testimoni.

A banda de demanar la dimissió de Duran, ICV-EUiA va exigir al president de la Generalitat, Artur Mas, que destitueixi Duran com a president de la comissió bilateral. Subratllen que Unió és el “primer partit de l’Estat que ha assumit que és corrupte i que s’ha finançat il·legalment” amb la sentència de conformitat i en va demanar explicacions al govern. Sol·licitarà que compareguin els consellers Francesc Homs i Germà Gordó, i ha presentat una proposta de resolució perquè també s’anul·lin totes les aportacions que rep Unió de la Generalitat. Per la CUP, “no valen trampes lingüístiques com a excuses barroeres i que són un insult a tota la societat a l’hora d’eludir responsabilitats directes”.